Escena: Nadal Alemanya S. XIX
Basat: El Trencanous i el rei dels ratolins Hoffmann 1816
Compositor: Piotr Ilitx Txaikovski
Coreograf: Marius Petipa i Lev Ivanov
Estrena: Teatre Mariinski 1892
Personatges: Clara, Drosselmeyer, Princep Trencanous, Rei dels Ratolins, Fada de Sucre, Arlequi, Soldat, Convidats…
BALLET en 2 ACTES
Font wikipedia
Acte I
El ballet explica un conte de Nadal. La revetlla de Nadal, una nena anomenada Clara (en algunes versions és Maria, i Clara el nom de la seva nina) prepara el Nadal amb el seu germà, els pares i la resta de la família. Un padrí arriba i comença a repartir joguines i regals entre els presents, fins a acabar amb tres nines precioses, que ballen un solo cadascuna. La Clara se les mira embadalida, però cap és per a ella i, a sobre, és l’única que al final es queda sense res. Finalment, el padrí li diu que només té un trencanous de fusta amb forma de soldadet, però que no gosa donar-li perquè altres nens i nenes ja l’han rebutjat. Ella l’accepta i de fet li agrada molt, està tan contenta de tenir una joguina que no para d’imaginar jocs amb ella i li sembla un regal meravellós. Vist amb els ulls d’ella, sembla com si la joguina fos realment molt valuosa i fins i tot ara molts nens, alguns dels quals potser l’havien rebutjat, preferirien tenir-lo abans que el que els ha tocat. Ella es mostra tan il·lusionada que el seu germà té un atac d’enveja i de cop li trenca la joguina. És ja tard, la festa ha acabat i tots marxen a dormir. Només llavors sabem que el padrí hi va una mica més tard, que es pren la molèstia de reparar el soldadet amb molta cura. La Clara, que no ho sap, està tan trista que no pot dormir i baixa a la sala, llavors veu com el soldadet i les altres joguines prenen vida i els ratolins viuen i actuen com a éssers humans. La Clara es troba amb el soldadet, que com les altres joguines ha pres mida humana, i connecten ràpidament. El primer acte acaba amb la parella ballant entre flocs de neu i fades.
En altres paraules, tot va començar una nit freda d’hivern quan la família Siberhaus obria els regals de nadal. A la Clara, la filla petita i protagonista d’aquesta història, li va encantar un trencanous, però els seus germans se’n reien. “És una joguina lletja i vella”, deien. I li van trencar. per sort, la Clara tenia un oncle d’aquells manetes, que li va deixar com nou. Aquella nit, la Clara va dormir ben agafada al trencanous i va tenir un somni. A partir d’aquí comença una gran aventura.
Acte II
Volant entre el món de les fades arriben al Regne dels Caramels, on els rep la reina fada de Sucre, el seu rei o cavaller i moltes llaminadures, que ballen successivament per a presentar-se i festejar-los. Una nova escena mostra la Clara adormida sota l’arbre amb la seva joguina a la mà, tot havia estat un somni. Almenys la seva joguina està arreglada. A l’escena final la Clara visita el padrí a la seva botiga de joguines, per agrair-li que l’hagi reparada, i coneix el fill del seu misteriós padrí… que és idèntic a la forma humana del soldadet del somni. Hi ha coreografies diferents que acaben la història quan la Clara desperta o amb la parella marxant en trineu, sense que ella desperti. La història completa, com passa amb el conte, té moltes versions, a les quals hi apareixen o no diversos personatges, danses i músiques. George Balanchine en va fer el 1954 una coreografia simplificada perquè pugui ser ballada per nens i nenes.
I recordem que a cascavells realitzem els activitats en grups reduits per donar-ne una bona formacio i Dirigides per la nostra professora titulada en la Royal Academy of Dance (entre altres), amb una llarga i brillant carrera com a ballarina.
Posa’t en els Millors mans !!!
