Tamara Rojo: “¿Glamour? En el ballet lo que hay es sudor”
A mitjans d’abril de l’any 2020, es va publicar al diari digital La Vanguardia
una entrevista extensa, però molt interessant, de la directora artística de l’English National Ballet, Tamara Rojo.
Us faig un resum però en el següent enllaç la podreu llegir sencera.
Font La Vanguardia
Tamara Rojo (Mont-real, 1974) és un enigma que persisteix fins i tot en la distància curta, ja fa una mica més de dues dècades vivint a Gran Bretanya.
No se sent de cap lloc en especial, ja que va néixer al Canadà, però la seva infantesa la va pasar a Espanya – Emocinalmente se sent espanyola- però la seva vida professional ha florit a Anglaterra – cultura que sent més transparent i demòcrata amb les institucions culturals-.
Sent la dansa com una comunicaión entre éssers humans. Comenta «Espanya no ha de preocupar-se tant d’atraure els espanyols que van marxar, si no en crear les condicions perquè els científics vulguin anar alli. I el mateix amb els artistes.»
Envoltada de ballarins de més de 21 països diferents, se sent orgullosa de no lluitar pels seus drets, ja que les seves demostracions a l’escenari parlaven per si mateixes … tot i aixi quan ha de lluitar pel seu compalia no té cap inconvenient en fer-ho. En el seu rostre, passió i tenacitat lluiten per guanyar la batalla.
Comenta «A la cultura anglesa el ballet no es percep com a Espanya … però que els artistes siguin d’elit en el seu art no vol dir que aquest art sigui per l’elit»
Esta molt orgullosa que la companyia que dirigeix, tingui unes noves instal·lacions, abans en una zona burgesa -Kensington- i actualment al barri emergent -Canning Town-, molt millor preparades i pensades per a cada un de les tasques que envuelbe el ballet: Sastreria, Perruqueria, Tecnologica, Grans sales per assajos pre-escènics .. .
A més de defensar i realçar l’estil propi i més internacional de l’ENB ja que es diferencia d’altres companyies d’Anglaterra com el Royal Ballet, Northern Ballet, Scottish Ballet, English new Theater … amb presentacions com GISELLE AKRAM KHAN … la qual ha fet que múltiples coreògrafs s’interessessin a col·laborar més obertament amb la seva companyia.
Declara que va ser un triomf personal fer ara La Bella Dorment, pero va descobrir amb Carmen, Mayerling, Manon … altres personatges mes imponents de caràcter, la qual cosa li inquieta com a ballarina i persona.
La qual cosa fa que la directora de l’ENB pugui preparar un Llac dels cignes «en estil», i amb la mateixa companyia un «Akram Khan», cosa que altres companyies estan més limitades pel seu propi estil.
El seu dia a dia compta d’un entrenament gimnastic diari, després una classe de ballet al costat de la seva companyia, si ha de representar algun espectacle assaja entre una o dues hores, ia la tarda treballa a l’oficina, deixant les nits -si no té funció- diferents esdeveniments per recaptar diners o anar a veure altres companyies.
El seu proper projecte és Raimonda, elegida per no estar en les altres companyies angleses, i li interessen les croades, on els turcs i europeus no fossin enemics, amb un paper de dona forta i fora del tradicional paper passiu dels grans clàssics del ballet.
